L'art d'aprendre: La descripció.

Què és?

La descripció és un mode d'organització del discurs que pretén representar lingüísticament persones, animals, objectes, paisatges, èpoques, sentiments, etc. Es poden descriure tots els aspectes de la realitat, des dels més concrets als més abstractes.

Per mitjà de les seqüències descriptives es proporcionen informació i característiques diferents dels objectes. El to pot ser més subjectiu o més objectiu, depenent de la situació comunicativa i del propòsit de l'intercanvi, així com el grau d'importància que atorguem a ordenar estrictament la informació.

- Descripció objectiva: l'autor adopta una actitud imparcial davant de l'objecte descrit, i es limita a descriure amb la major objectivitat i precisió possibles.Aquest tipus de descripció és característica dels tetxos acadèmics i científics.

- Descripció subjectiva: l'autor reflecteix el que li suggereix personalment l'objecte que descriu. Conté una gran càrrega subjectiva i sol tenir una fianlitat estètica.

1. Estructura dels textos descriptius:

Establiment del tema.

Caracterització: es distingeixen les qualitats, les propietats i les parts de l'objecte de la descripció.

Establir-ne la relació amb el món exterior, (espai i temps entre d'altres).

2. Com es fa?

Idear (explorar la situació): seleccionar les paraules precises que ens permetin imaginar l'objecte de la descripció. El propòsit del text, orienta la descripció. El contingut respon a preguntes, explícites o implícites, com ara: què és?, com és?, quines parts té?, per a què serveix?, què fa?, com es comporta?, a què s'assembla?

Ordenar (esquema estructural) les informacions que hem obtingut.

Textualitzar: redacció del text descriptiu. En les descripcions subjectives i expressives hi sol haver moltes comparacions i metàfores. Els elements lingüísiticodiscursius més característiques de la seqüència descriptiva són els que es troben en el lèxic nominal (substantius i adjectius).

3. Tècniques descriptives.

Sintagmes nominals àmpliament adjectivats.

Verbs en present o imperfecte d'indicatiu.

Paraules que descriuen impressions sensorials.

Terminologia.

Definicions.

Enumeracions.

Recursos expressius: Comparacions, metonímies, personificacions, al·literació...

4. Models.

Caçons: Com un puny, Raimon.

Poesia visual: La poesia visual és una de les aportacions més celebrades i innovadores de Joan Brossa. "La poesia visual no és dibuix, ni pintura, és un servei a la comunicació". www.joanbrossa.org

Poesia: Gernika, Palau i Fabre.

Era dia de mercat. Els infants jugaven a guerra. Les dones triaven les verdures, els ous, l’aviram, les patates. El repertori era una mica limitat, perquè era temps de guerra. Era dia de mercat.

Dos quarts de cinc de la tarda. Els infants jugaven a guerra quan de sobte, del cel, d’on vénen, diuen, els àngels i els ocells, queia un xàfec de foc, el cel era l’infern, l’ordre s’havia capgirat.

Tres hores com una eternitat i aquell joc s’extingia. Els infants ja no jugaven a guerra: la guerra els havia exterminat. Ara tothom pensava igual, perquè tots els cadàvers pensen el mateix. I així començava la gran uniformitat.

Mil sis-cents cinquanta-quatre morts i vuit-cents vuitanta-nou ferits. Quina gesta, senyors, quina gesta! Que el món prengui model, ja sap el que l’espera. ¿No habitaven als Andes, els còndors? ¿Per què escullen aquestes contrades?

I l’arbre allí, al bell mig, també nafrat, però dempeus. I encara no ha ressuscitat!

Novel·la: El carrer estret, Josep pla.

Assaig: Salvador Espriu vist per Baltasar Porcel a Grans catalans d'ara.

Conte: Abiyoyo, explicat per Xesxo Boix (traducció i adapptació de Pete Seeger).

Vídeo: Spot Estrella Damm FC Barcelona 2011.