L'altre dia a la classe de GTIC vam aprendre a posar una licència Creative commons al nostre blog mitjançant http://cat.creativecommons.org/.
La idea de l'accés universal a la investigació, l'educació i la cultura és possible gràcies a la Internet, però els nostres sistemes legals i socials no sempre permeten que aquesta idea es faci realitat.
Els drets d'autor van ser creats molt abans de l'aparició d'Internet, i pot fer que sigui difícil dur a terme les accions legals que es donem per fet a la xarxa: copiar, enganxar, editar la font, i publicar a la web. La configuració de la llei de drets d'autor requereix que totes aquestes accions han de comptar amb l'autorització concedida pel creador.
Per aconseguir la visió d'accés universal, algú havia de presentar una infraestructura pública i gratuïta, i estandarditzada que crea un equilibri entre la realitat de la Internet i la realitat de les lleis de copyright. Aquest algú és Creative Commons.
La idea és que un músic, un escriptor, que vulgui distribuir a Internet la seva obra lliurement tingui un suport legal per fixar amb claredat quins usos permet de les seves obres i quins prohibeix. Per això l'organització ha desenvolupat una sèrie de llicències modulars. Quan un autor posa una llicència Creative Commons en la seva obra, dóna permís perquè es copiï i distribueixi. A més decideix si accepta que s'usi amb finalitats comercials o si deixa que es facin obres derivades.
Els drets d'autor van ser creats molt abans de l'aparició d'Internet, i pot fer que sigui difícil dur a terme les accions legals que es donem per fet a la xarxa: copiar, enganxar, editar la font, i publicar a la web. La configuració de la llei de drets d'autor requereix que totes aquestes accions han de comptar amb l'autorització concedida pel creador.
Per aconseguir la visió d'accés universal, algú havia de presentar una infraestructura pública i gratuïta, i estandarditzada que crea un equilibri entre la realitat de la Internet i la realitat de les lleis de copyright. Aquest algú és Creative Commons.
La idea és que un músic, un escriptor, que vulgui distribuir a Internet la seva obra lliurement tingui un suport legal per fixar amb claredat quins usos permet de les seves obres i quins prohibeix. Per això l'organització ha desenvolupat una sèrie de llicències modulars. Quan un autor posa una llicència Creative Commons en la seva obra, dóna permís perquè es copiï i distribueixi. A més decideix si accepta que s'usi amb finalitats comercials o si deixa que es facin obres derivades.
Glossari:
- Creative commons (CC).
- Copyleft: Conjunt de llicències que poden aplicar-se a creacions informàtiques, artístiques, etc.
- Copyright: Són els Drets d'autor.
- Llicència: És, en dret, un contracte mitjançant el qual una persona rep d'una altra el dret d'ús de diversos dels seus béns, normalment de caràcter no tangible o intel·lectual.
- Electronic Frontier Foundation: És una organització internacional sense ànim de lucre de promoció i organització legal dels drets digitals, amb seu als Estats Units.
- Free: No significa gratuït, sinó lliure.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada