Poesia

"Algú que no recordo va dir "la poesia és com l'electricitat, que és a tot arreu". El que s'ha 
de saber és copsar-la. A tot arreu hi ha poesia."              
                                                                                                               Joan Brossa.

Avui a la classe de COED hem lliurat el poema que havíem seleccionat prèviament i que haurem de recitar davant dels nostres companys. El poema que he escollit és de Salvador Espriu i Castelló (Santa Coloma de Farners 1913- Barcelona 1985) que fou un poeta, dramaturg i novel·lista català, considerat un dels renovadors, juntament amb Josep Pla i Josep Maria de Sagarra i de Castellarnau, de la prosa catalana de fórmules noucentristes.                
El poema que he escollit és aquest:

                                                                             Cancó d’albada                                                                

                                                                                           Recordant Goethe.

            Desperta, és un nou dia,

            la llum

            del sol llevant, vell guía

            pels quiets camins del fum.

            No deixis res

            per caminar i mirar fins al ponent.

            car tot, en un moment,

            et será pres.

Aquí deix-ho el vídeo d'en Ramón Pelegero Sanchis, més conegut pel seu nom valencià Raimon cantant el poema:

Referències:

Espriu, S. Antologia Poètica a cura de J. M. Castellet. Barcelona: Edicions 62.

www.wikipedia.com

Descripció

Avui, dia 8 de novembre a la classe de COED hem fet l'exposició fotogràfica.


Ariana.

La vaig conèixer en canviar d'escola a batxillerat, al principi em va semblar una noia una mica tímida però a mesura que ens anàvem coneixent em vaig adonar que era una persona senzilla i simpàtica. Pel que fa al seu físic podria dir que és de pell morena. Té els ulls grossos i marrons. Duu els cabells llargs, ondulats i castanys. Pel que fa a la seva manera de ser és molt alegre, riallera i divertida, acostuma a tenir un somriure a la cara. Xerra pels descosits. També he de dir que és una mica pessimista, de vegades li sembla que se li ve el món a sobre però com és una persona molt constant i responsable ho acaba superant tot. Li agrada arreglar-se, és molt presumida. També és una persona molt afectuosa. És molt sincera i es pot confiar en ella. És una bona amiga. Acostuma a vestir amb colors vius i li fascina viatjar.

Yo ya no me rio por dentro, sonrío por fuera, es mejor. Si te molesta lo siento… ¡Vive feliz mi interior!


A mesura que cada alumne feia la seva exposició de la imatge, la Rosa Soler, mestra de COED ens donava consells i tècniques per millorar l'exposició i sobretot mostrar-nos les eines que havíem d'utilitzar per aconseguir l'objectiu de l' activitat: Descriure a una persona a partir d'una imatge i una cita que descrigui el tret més característic o que volíem ressaltar de la persona descrita i que en aquest havia d'estar present a l'imatge. 


Per a mi ha sigut una activitat divertida i gratificant, i ens ha permès aprendre més coses sobre les nostres companyes i company.

Comunicació digital

Avui a la classe de COED hem parlat de la Comunicació digital, la Rosa Soler ens va posar un vídeo de un catedràtic, de Guillermo Orozco que parlava sobre la comunicació digital.

Les conclusions que vam extreure a partir d'aquest van ser:

• La incorporació de lo digital va més enllà de la simple pantalla, de les receptes, sinó que també té enfocaments pedagògics.
• La imatge és el suport de lo escrit.
• No em de ser urusaris i prou, hem de ser uns usuaris crítics.
• Actualment se'n fa un ús intel·ligent en algunes escoles, per tal de que arribi a totes i no es quedi en "algunes" i que els nenes siguin competents en la tecnologia audiovisual s'hi ha de fer un enfocament.
• Hem d'aconseguir que es faci exponencial ment, no com a complement sinó que formi part de la nostra vida diària.
• La comunicació audiovisual ens arriba a partir de la vista, de l'oïda i de la comunicació escrita. Aquests sentits s'han d'entrenar per anar adquirint la competència audiovisual.

Us deixo aquí el vídeo d'en Guillermo Orozco:

Hemisferi esquerre i hemisferi dret

A la classe d’avui de GTIC hem comentat entre totes el primer capítol del llibre: “Vídeo y Educación” de Joan Ferrer. 

HEMISFERI ESQUERRE

HEMISFERI DRET

·         Controla el costat dret del cos.          Les àrees que treball (de forma racional):       o   Lectura o   Escriptura o   Càlcul o   Lògica o   Aritmètica o   Abstracció ·         Desenvolupament lineal. ·         Llegir un text. o   Anàlisis gramatical o   Anàlisis lineal ·         Extraiem una idea.        ·           Més sensibilitat per tot el que és visual.                                                                                                   És el dominant, intel·lectual i analític ·       L’escola funciona amb aquest    hemisferi.

·         Controla el costat esquerra del cos.     Les àrees que treballa (de forma sensorial): o   Els records de les formes o   La distinció i reconeixement del rostre o   Acords musicals o   Les emocions o   Creativitat o   Intuïció ·         Contemplem una imatge. o   Operació sintètica ·         Extraiem una emoció. ·      Més sensibilitat per tot el que és    acústic. ·       És el secundari i està en repòs. ·        Els anuncis funcionen amb aquest hemisferi.

Actualment ens domina l’hemisferi dret, és a dir, conèixer a través de les sensacions, emocions, reaccionar entre els estímuls dels sentits i no de la raó com podem veure per exemple a molts mitjans de comunicació, com la televisió.

Però a l’escola utilitza un ensenyament basat amb l’hemisferi esquerra, és a dir, conèixer a través de la lectura,  l'escriptura, etc. L'educació ha estat centrada en el desenvolupament del pensament lògic, deixant absolutament de banda la creació i la intuïció. 

També hem parlat que cada generació veu la vida d'una manera segons com l'hagi viscuda. Els usos de les noves tecnologies poden alterar la forma de pensar, d’expressar, etc. Per tan modifica el home. Quan canvia el nostre entorn, canviem nosaltres.

Hem vist dos tipus de vídeos diferents. Un que pertanyia a l’hemisferi esquerra i l’altre el dret.

  

Hemisferi esquerra

Breu Història de Catalunya

- És un vídeo lliçó.

- Mentre veiem aquest vídeo és necessari anant apuntant ja que ens dona informacions, idees, conceptes, etc

- És aconsellable veure`l individualment.

- Hi apareixen imatges (poc importants), una veu que narra (molt important) i música monòtona (poc important).

Hemisferi dret

Sopar per a dos

- És un video motivador..

- Ens crea emocions, sensacions... no cal apuntar res ja que ho recordem.

- És ideal per veure`l en grup.

- Les imatges són la pròpia història i la música reforça el que volem transmetre. 

La descripció.

Què és?


La descripció és un mode d'organització del discurs que pretén representar lingüísticament persones, animals, objectes, paisatges, èpoques, sentiments, etc. Es poden descriure tots els aspectes de la realitat, des dels més concrets als més abstractes.

Per mitjà de les seqüències descriptives es proporcionen informació i característiques diferents dels objectes. El to pot ser més subjectiu o més objectiu, depenent de la situació comunicativa i del propòsit de l'intercanvi, així com el grau d'importància que atorguem a ordenar estrictament la informació.

- Descripció objectiva: l'autor adopta una actitud imparcial davant de l'objecte descrit, i es limita a descriure amb la major objectivitat i precisió possibles.Aquest tipus de descripció és característica dels tetxos acadèmics i científics.

- Descripció subjectiva: l'autor reflecteix el que li suggereix personalment l'objecte que descriu. Conté una gran càrrega subjectiva i sol tenir una fianlitat estètica.

1. Estructura dels textos descriptius:

• Establiment del tema.
• Caracterització: es distingeixen les qualitats, les propietats i les parts de l'objecte de la descripció.
• Establir-ne la relació amb el món exterior, (espai i temps entre d'altres). 

2. Com es fa?

• Idear (explorar la situació): seleccionar les paraules precises que ens permetin imaginar l'objecte de la descripció. El propòsit del text, orienta la descripció. El contingut respon a preguntes, explícites o implícites, com ara: què és?, com és?, quines parts té?, per a què serveix?, què fa?, com es comporta?, a què s'assembla?
• Ordenar (esquema estructural) les informacions que hem obtingut.
• Textualitzar: redacció del text descriptiu. En les descripcions subjectives i expressives hi sol haver moltes comparacions i metàfores. Els elements lingüísiticodiscursius més característiques de la seqüència descriptiva són els que es troben en el lèxic nominal (substantius i adjectius). 

3. Tècniques descriptives.

• Sintagmes nominals àmpliament adjectivats.
• Verbs en present o imperfecte d'indicatiu.
• Paraules que descriuen impressions sensorials.
• Terminologia.
• Definicions.
• Enumeracions.
• Recursos expressius: Comparacions, metonímies, personificacions, al·literació...

4. Models.

• Caçons: Com un puny, Raimon.

• Poesia visual: La poesia visual és una de les aportacions més celebrades i innovadores de Joan Brossa. "La poesia visual no és dibuix, ni pintura, és un servei a la comunicació". www.joanbrossa.org

• Poesia: Gernika, Palau i Fabre.

Era dia de mercat. Els infants jugaven a guerra. Les dones triaven les verdures, els ous, l’aviram, les patates. El repertori era una mica limitat, perquè era temps de guerra. Era dia de mercat.

Dos quarts de cinc de la tarda. Els infants jugaven a guerra quan de sobte, del cel, d’on vénen, diuen, els àngels i els ocells, queia un xàfec de foc, el cel era l’infern, l’ordre s’havia capgirat.

Tres hores com una eternitat i aquell joc s’extingia. Els infants ja no jugaven a guerra: la guerra els havia exterminat. Ara tothom pensava igual, perquè tots els cadàvers pensen el mateix. I així començava la gran uniformitat.

Mil sis-cents cinquanta-quatre morts i vuit-cents vuitanta-nou ferits. Quina gesta, senyors, quina gesta! Que el món prengui model, ja sap el que l’espera. ¿No habitaven als Andes, els còndors? ¿Per què escullen aquestes contrades?

I l’arbre allí, al bell mig, també nafrat, però dempeus. I encara no ha ressuscitat!

• Novel·la: El carrer estret, Josep pla.
• Assaig: Salvador Espriu vist per Baltasar Porcel a Grans catalans d'ara.
• Conte: Abiyoyo, explicat per Xesxo Boix (traducció i adapptació de Pete Seeger).

• Vídeo: Spot Estrella Damm FC Barcelona 2011.

Referències: 

http://parles.upf.edu/llocs/cr/catacd/desct.htm

Cultura lliure i programari lliure.

Què és el programari lliure?

El programari lliure (free software):  és un conjunt de programes informàtics amb llicències lliures que permeten que el programari pugui ser usat, copiat, estudiat, modificat i redistribuït lliurement, sense necessitat de més autorització i sense limitacions.

Aquest programari permet :

• La llibertat d’usar-lo amb qualsevol finalitat.
• La llibertat d’estudiar-lo i adaptar-lo a les nostres necessitats.
• La llibertat de redistribuir-lo a tercers.
• La llibertat d’introduir-hi millores i fer-les públiques a fi que se`n beneficií tota la comunitat.

Trobem molts exemples de programari lliure:

• Mozilla Firefox: Navegador web gratuït.

           http://www.mozilla.org

• Openoffice: És un paquet ofimàtic lliure amb el qual podem crear documents dinàmics, analitzar dades, dissenyar presentacions, produir dibuixos i moltes altres coses.

           http://es.openoffice.org/

• Corrector ortogràfic general. http://www.softcatala.org/wiki/Rebost:Corrector_ortogr%C3%A0fic_de_catal%C3%A0_(general)_per_a_l'OpenOffice.org

• WinRAR: És una utilitat d'arxivament de fitxers per a Windows 95/98/NT/XP i 2000.

           http://www.winrar.es/

• El GIMP: És un programa de distribució lliure, extremadament potent i versàtil, adequat per a tasques com ara retoc fotogràfic o creació i disseny d'imatges.

           http://www.gimp.org.es/

• L'avast! antivirus Home Edition: És un antivirus gratuït per a un ús no comercial. 

           http://www.avast.com

• El PDF Creator és la manera més senzilla de crear els vostres PDF des de qualsevol programa, incloent-hi el Microsoft Office.

           http://sourceforge.net/projects/pdfcreator/

• El VLC media player és un reproductor multimèdia lliure (llicència GPL) i multiplataforma. L'avantatge que té respecte d'altres reproductors és que incorpora gran quantitat de còdecs d'àudio i vídeo sense necessitat que l'usuari els hagi d'instal·lar un per un.

           http://www.videolan.org/vlc/

• L'Adobe Reader (anteriorment conegut com Adobe Acrobat Reader) és una eina per a la visualització i impressió de documents en format PDF. A més, permet cercar, signar digitalment, verificar i col·laborar amb ells.

           http://get.adobe.com/es/reader/

• L'Audacity és un editor i enregistrador d'àudio fàcil d'utilitzar.

           http://audacity.sourceforge.net/?lang=es

• Imatges: 

1. Flickr: És una pàgina d'intercanvi de fotografies. http://www.flickr.com
2. Stock.XCHNG:  http://www.sxc.hu/
3. Google imatges: http://www.google.com/imghp
4. Fotopedia: http://www.fotopedia.com
5. Wikimedia commons: http://commons.wikimedia.org/wiki/Main_Page
6. Freefoto: http://www.freefoto.com/index.jsp

• Àudio:

1. Ares: http://ares.softonic.com/
2. Spotify:  http://www.spotify.com/es/start/?utm_source=spotify&utm_medium=web&utm_campaign=start
3. Itunes:  http://www.apple.com/es/itunes/
4. Jamendo: A partir d’aquesta web podem descarregar música comercial i no comercial.

                 http://www.jamendo.com/es/

Referències:

http://www.softcatala.org/

http://www.rubidigital.cat/media/upload/Cap_1.pdf

Wikis i Wikipèdia.

Un wiki («ràpid») és un lloc web col·laboratiu, que pot ser editat des del navegador pels usuaris. D'aquesta manera es pot crear, modificar, enllaçar i esborrar el contingut d'una pàgina web, de forma interactiva, fàcil i ràpida. els wikis són democràtics. Un dels wikis més coneguts és la Wikipedia.

Wikipedia és una enciclopèdia lliure (versió electrònica de les enciclopèdies generals i especialitzades en paper), sense ànim de lucre, tothom hi pot col·laborar i la pot distribuir lliurement. Els més de 15 milions d'articles han estat escrits col·laborativament per usuaris d'arreu del món (conté 271 edicions d’idiomes), i la majoria dels seus articles poden ser editats per qualsevol persona que pugui accedir a la web. El propòsit és recopilar tot el saber de forma enciclopèdica, no crear-lo.

El contingut textual està sota les llicències GNU i Creative Commons. Cal respectar els drets dels autors que no volen que sigui d’aquesta manera.

La Viquipèdia cerca el punt de vista neutral, intenta aconseguir que els articles no exagerin un punt de vista específic i no presentar cap punt de vista com "el vertader" o "el millor". Això implica, per una banda, citar les fonts autoritzades que puguin verificar-se, d’altra banda no significa que totes les visions han de posar-se al mateix nivell, sinó en la seva mesura justa. Cada vegada que aparegui un conflicte per determinar quina versió és la més neutral, cal declarar un període de reflexió mitjançant un cartell de discutit a l’article. Es discutiran els detalls a la pàgina de discussió i s’intentarà resoldre la disputa.

La Viquipèdia segueix unes normes d’etiqueta.

L'edició de textos és molt senzilla. Les pàgines que es generen tenen un aspecte global consolidat (un estil propi per generar els textos) i la seguretat envers l'usuari està assegurada.

D'aquesta manera el text en negreta seria aquell que a la caixa d'edició s'introdueix entre tres cometes simples:'''Text en negreta'''.

La cursiva, es correspon amb el text tancat entre cometes simples:''Text en cursiva''.

L'ús de l'asterisc (*) en començar una línia de text crea un element d'un llista desordenada d'elements (bullet-list).

I per crear titulars utilitzarem el signe igual (=): == Text de titular ==.

Una de les particularitats del wiki és que el seu contingut sol estar enllaçat. És a dir, en cada entrada podrem trobar enllaços a altres pàgines pertanyents al mateix wiki. Així es consolida el lloc, fent que tot el seu contingut es trobi accessible i definit des de qualsevol part. Per tant, si en qualsevol Per tant, si en qualsevol definició apareix un nou terme, aquest pot ser vinculat a la seva definició fàcilment. Aquest tipus d'enllaç es denomina enllaç intern i quan estem editant la Viquipèdia haurem introduir-lo de la següent manera: [[Títol de l'enllaç]].

També es permet l'ús d'enllaços externs i la seva sintaxi és tan senzilla com la següent: [http://www.ejemplo.com Títol de l'enllaç].

La wikipedia és una bona eina de caire educatiu.

Aquí adjunto un vídeo on s’explica que són les Wikis i la Wikipèdia:

Desprès de treballar el funcionament de les wikis i en concret de la Viquipèdia a classe de GTIC, vam fer un treball que consistia en fer grups de 4 a 6 persones i donar-lo a conèixer. I cercar un article en la versió catalana que es pogués completar, per dur-ho a terme col·laborativament vam crear la informació i vam crear un compte a la Viquipèdia i la vam introduir seguint el seu llibre d’estil.

Aquí deixo l'enllaç a la Viqupèdia de l'article modificat:

http://ca.wikipedia.org/wiki/Dor%C3%ADfor

Referències: 

http://www.aulaclic.es/articulos/wikipedia.html

http://ca.wikipedia.org/wiki/Viquip%C3%A8dia#Contingut_multim.C3.A8dia