A partir de la lectura del llibre Usos educatius dels blogs. Recursos, orientacions i experiències per a docents he après la importància de les TIC com a recurs didàctic que facilita l’aprenentatge dels alumnes, és motivador i promou un canvi en l’educació tradicional.
Web 2.0 o web social.
Tim O’Reilly introdueix una web nova basada en comunitats on els usuaris són els creadors de continguts i que fomenten la col·laboració i l’organització de la informació entre usuaris i la participació i comunicació. Aquesta informació és més horitzontal i democràtica.
Al voltant d’aquest nou model van apareixen nous serveis anomenats programari social que permeten compartir textos multimèdia i els blogs han tingut un creixement important pel fet de facilitar la integració de molts d’aquests serveis. S’han convertit en un fenomen social.
Què és un blog?
El terme blog prové de les paraules web i log (log en anglès = diari). Un blog, és un lloc web periòdicament actualitzat que recopila cronològicament textos o articles d’un autor o diversos autors, en què apareix en primer lloc el més recent, on l’autor conserva sempre la llibertat de deixar publicat el que consideri pertinent.
Aquests llocs autogestionats generen comunitats amb un alt grau de fidelitat, basades en interessos comuns i en la construcció compartida del coneixement. També permeten buscar i organitzar la informació de diferents maneres, el seu ús és fàcil. Un blog serveix per exposar i intercanviar idees. És una eina especialment preparada per organitzar i emmagatzemar informació.
El blog permet la interacció entre els alumnes i també entre el professor i els alumnes. Els blogs per si mateixos no suposen un canvi educatiu ni una millora de la qualitat de l’educació sinó que depèn de les metes educatives proposades i de com s’adeqüin aquests recursos a les metes. Permeten combinar de manera senzilla el treball a l’aula i el treball a distància, amb totes les possibilitats que això comporta com donar a les activitats un sentiment social, de compartir el coneixement, fomentant el debat, l’anàlisi i la reflexió. Es pot aprofitar que alguns alumnes tinguin coneixements de la tecnologia superiors als nostres per donar-los cert protagonisme i perquè ajudin els seus companys també.
Totes aquestes facilitats també han propiciat un ús inapropiat de la informació per tant és necessària una ètica personal d’actuació. Els blogs serveixen per pensar, escriure, compartir, participar i aprendre.
La blogosfera és una comunitat o estructura d’usuaris de blogs ja que aquests estan connectats per mitjà d’enllaços, comentaris, històrics i referències. La blogosfera permet la comunicació de manera global. Aquesta blogosfera va regulant la qualitat o fiabilitat dels continguts la qual cosa permet orientar-nos una mica entre tanta informació generada, i elegir-ne els continguts més adequats. Els usuaris són els encarregats d’establir les pautes de fiabilitat, aquestes revisions són més democràtiques que les que es duien a terme fins ara per experts..
Blogosfera educativa són les xarxes de blogs relacionades amb els contexts educatius, destinats als processos d’ensenyament i aprenentatge als que s’anomena edublogs.
L’estructura dels blogs:
En visitar el blog des de fora observem una capçalera amb el títol i un cos central amb les entrades ordenades per ordre cronològic invers, el més recent apareix en primer lloc. Els articles indiquen les categories que hi corresponen i les etiquetes són compartides per tota la comunitat, per trobar continguts a través de cercadors (són els elements que faciliten l'organització i identificació de continguts).
En un lateral hi ha el calendari, la llista de categories utilitzades, un cercador intern i el blogroll (llista d’enllaços que l’autor d’un blog recomana i que destaca per la relació que tenen amb la temàtica del blog o per altres elements que vulguin remarcar).
També es poden afegir complements (widgets o plugins) com rellotges, la previsió del temps, les últimes fotos pujades a Flickr.com, què diuen els nostres contactes de Twitter.com, els últims enllaços de delicious.com...
El blog per dins té un plafó de control on només accedeix l’administrador des d'on es controlen tots els elements del blog.
Cal donar molta importància a l’article, entrada o post, una forma d’organització del discurs destinada a satisfer les necessitats de comunicació. És important la diversitat de funcions, una estructura clara que facilita la lectura, l’ús de recursos topogràfics, ús de cites i enllaços de fonts, ús de multimèdia, implicació del “jo”, tenir un estil informal i espontani.
El Ping és el sistema que s’utilitza per difondre els nostres articles. Es tracta d’enviar un avís a directoris de blogs, on van apareixent els títols dels últims articles publicats en la blogosfera.
L'enllaç permanent (permalink), s'utilitza en els blocs per assignar una URL permanent a cada entrada del bloc, per després poder fer-hi referència.
I els retroenllaços o trackbacks quan es fa referència a un article publicat en un altre blog, cosa que permet conèixer altres articles de temàtica similar i ampliar la informació.
Per últim parlarem de les RSS, feed o sindicació, la sindicació a travès d’RSS és la nova forma d’accedir a la informació. Un cop seleccionades les fonts d’informació d’interès, aquestes fonts enviïn avisos d’actualització a l’usuari, sense haver d’anar comprovant si hi ha novetats a cada una d’elles.
Aquest llibre té com a finalitat considerar els usos dels blogs i les seves possibilitats educatives. Per a aconseguir-ho és necessari descriure l’estructura i les opcions de la xarxa en la qual s’allotja el blog. també es recullen recursos, manuals i enllaços d'interès per animar el lector a introduir-se en la blogosfera educativa. Alhora, aquesta anàlisi es veu recolzada per experiències reals de professors que l’han estat utilitzant i que expliquen els detalls de la seva aplicació didàctica.
