Potser la última

Ja puc dir que ha finalitzat el primer semestre del primer curs del Grau d'Educació Infantil a la Universitat Ramón Llull, Blanquerna. Per tant a partir d'ara no crec que actualitzi el bloc, encara que potser amb el temps li doni una altra funció.

La creació d'aquest bloc tenia l'objectiu d'aprendre a utilitzar mitjans i entorns digitals per tal de comunicar-nos i treballar de manera col·laborativa. I per a mi un altre aspecte molt important és el fet de donar suport a l'aprenentatge dels altres a més a més de l'individual. És el nostre dossier d'aprenentatge de les assignatures GTIC impartida per en Jordi Simón i COED, amb la Rosa Soler.

Com heu pogut comprovar he anat actualitzant setmanalment el bloc, fent entrades sobre el temes tractats a l'aula però ampliant la informació i aprofundint en els temes fins avui.

Aprofito per acomiadar-me aquest anunci de Coca-Cola, sota el lema "Hi ha raons per creure en un món millor, on s'enumeren una sèrie de fets per què podem gaudir d'una visió més optimista vida.

Recitació.

Avui, dia 25 de novembre hem començat la classe de COED amb uns exercicis de relaxació ja que a alguns alumnes ens tocava recitar les poesies que prèviament havíem seleccionat. 

Les recitacions han sigut un èxit i al acabar la posada en escena hem omplert un qüestionari, és a dir, ens hem auto-avaluat, i també hem sentit la valoració dels nostres companys. 

Aquesta activitat ens ha sigut útil per diversos motius, en destacaré dos:

• Valorar l'esforç que suposa per una persona fer una exposició davant del públic.
• Posar-nos en la situació d'un nen a l'hora d'aprendre una poesia i recita-la i valorar-ne el treball que això suposa.

Per aprendre més sobre els orígens de la tradició de recitar podeu entrar a: http://ca.wikipedia.org/wiki/Trobador#Or.C3.ADgens

Durant la segona part de la sessió hem revisat alguns dels nostres dossiers d'aprenentatge per valorar-los i a partir dels consells que hem rebut fer el possible per millorar-los i completar-los.

Poesia

"Algú que no recordo va dir "la poesia és com l'electricitat, que és a tot arreu". El que s'ha 
de saber és copsar-la. A tot arreu hi ha poesia."              
                                                                                                               Joan Brossa.

Avui a la classe de COED hem lliurat el poema que havíem seleccionat prèviament i que haurem de recitar davant dels nostres companys. El poema que he escollit és de Salvador Espriu i Castelló (Santa Coloma de Farners 1913- Barcelona 1985) que fou un poeta, dramaturg i novel·lista català, considerat un dels renovadors, juntament amb Josep Pla i Josep Maria de Sagarra i de Castellarnau, de la prosa catalana de fórmules noucentristes.                
El poema que he escollit és aquest:

                                                                             Cancó d’albada                                                                

                                                                                           Recordant Goethe.

            Desperta, és un nou dia,

            la llum

            del sol llevant, vell guía

            pels quiets camins del fum.

            No deixis res

            per caminar i mirar fins al ponent.

            car tot, en un moment,

            et será pres.

Aquí deix-ho el vídeo d'en Ramón Pelegero Sanchis, més conegut pel seu nom valencià Raimon cantant el poema:

Referències:

Espriu, S. Antologia Poètica a cura de J. M. Castellet. Barcelona: Edicions 62.

www.wikipedia.com

Descripció

Avui, dia 8 de novembre a la classe de COED hem fet l'exposició fotogràfica.


Ariana.

La vaig conèixer en canviar d'escola a batxillerat, al principi em va semblar una noia una mica tímida però a mesura que ens anàvem coneixent em vaig adonar que era una persona senzilla i simpàtica. Pel que fa al seu físic podria dir que és de pell morena. Té els ulls grossos i marrons. Duu els cabells llargs, ondulats i castanys. Pel que fa a la seva manera de ser és molt alegre, riallera i divertida, acostuma a tenir un somriure a la cara. Xerra pels descosits. També he de dir que és una mica pessimista, de vegades li sembla que se li ve el món a sobre però com és una persona molt constant i responsable ho acaba superant tot. Li agrada arreglar-se, és molt presumida. També és una persona molt afectuosa. És molt sincera i es pot confiar en ella. És una bona amiga. Acostuma a vestir amb colors vius i li fascina viatjar.

Yo ya no me rio por dentro, sonrío por fuera, es mejor. Si te molesta lo siento… ¡Vive feliz mi interior!


A mesura que cada alumne feia la seva exposició de la imatge, la Rosa Soler, mestra de COED ens donava consells i tècniques per millorar l'exposició i sobretot mostrar-nos les eines que havíem d'utilitzar per aconseguir l'objectiu de l' activitat: Descriure a una persona a partir d'una imatge i una cita que descrigui el tret més característic o que volíem ressaltar de la persona descrita i que en aquest havia d'estar present a l'imatge. 


Per a mi ha sigut una activitat divertida i gratificant, i ens ha permès aprendre més coses sobre les nostres companyes i company.

Comunicació digital

Avui a la classe de COED hem parlat de la Comunicació digital, la Rosa Soler ens va posar un vídeo de un catedràtic, de Guillermo Orozco que parlava sobre la comunicació digital.

Les conclusions que vam extreure a partir d'aquest van ser:

• La incorporació de lo digital va més enllà de la simple pantalla, de les receptes, sinó que també té enfocaments pedagògics.
• La imatge és el suport de lo escrit.
• No em de ser urusaris i prou, hem de ser uns usuaris crítics.
• Actualment se'n fa un ús intel·ligent en algunes escoles, per tal de que arribi a totes i no es quedi en "algunes" i que els nenes siguin competents en la tecnologia audiovisual s'hi ha de fer un enfocament.
• Hem d'aconseguir que es faci exponencial ment, no com a complement sinó que formi part de la nostra vida diària.
• La comunicació audiovisual ens arriba a partir de la vista, de l'oïda i de la comunicació escrita. Aquests sentits s'han d'entrenar per anar adquirint la competència audiovisual.

Us deixo aquí el vídeo d'en Guillermo Orozco:

La descripció.

Què és?


La descripció és un mode d'organització del discurs que pretén representar lingüísticament persones, animals, objectes, paisatges, èpoques, sentiments, etc. Es poden descriure tots els aspectes de la realitat, des dels més concrets als més abstractes.

Per mitjà de les seqüències descriptives es proporcionen informació i característiques diferents dels objectes. El to pot ser més subjectiu o més objectiu, depenent de la situació comunicativa i del propòsit de l'intercanvi, així com el grau d'importància que atorguem a ordenar estrictament la informació.

- Descripció objectiva: l'autor adopta una actitud imparcial davant de l'objecte descrit, i es limita a descriure amb la major objectivitat i precisió possibles.Aquest tipus de descripció és característica dels tetxos acadèmics i científics.

- Descripció subjectiva: l'autor reflecteix el que li suggereix personalment l'objecte que descriu. Conté una gran càrrega subjectiva i sol tenir una fianlitat estètica.

1. Estructura dels textos descriptius:

• Establiment del tema.
• Caracterització: es distingeixen les qualitats, les propietats i les parts de l'objecte de la descripció.
• Establir-ne la relació amb el món exterior, (espai i temps entre d'altres). 

2. Com es fa?

• Idear (explorar la situació): seleccionar les paraules precises que ens permetin imaginar l'objecte de la descripció. El propòsit del text, orienta la descripció. El contingut respon a preguntes, explícites o implícites, com ara: què és?, com és?, quines parts té?, per a què serveix?, què fa?, com es comporta?, a què s'assembla?
• Ordenar (esquema estructural) les informacions que hem obtingut.
• Textualitzar: redacció del text descriptiu. En les descripcions subjectives i expressives hi sol haver moltes comparacions i metàfores. Els elements lingüísiticodiscursius més característiques de la seqüència descriptiva són els que es troben en el lèxic nominal (substantius i adjectius). 

3. Tècniques descriptives.

• Sintagmes nominals àmpliament adjectivats.
• Verbs en present o imperfecte d'indicatiu.
• Paraules que descriuen impressions sensorials.
• Terminologia.
• Definicions.
• Enumeracions.
• Recursos expressius: Comparacions, metonímies, personificacions, al·literació...

4. Models.

• Caçons: Com un puny, Raimon.

• Poesia visual: La poesia visual és una de les aportacions més celebrades i innovadores de Joan Brossa. "La poesia visual no és dibuix, ni pintura, és un servei a la comunicació". www.joanbrossa.org

• Poesia: Gernika, Palau i Fabre.

Era dia de mercat. Els infants jugaven a guerra. Les dones triaven les verdures, els ous, l’aviram, les patates. El repertori era una mica limitat, perquè era temps de guerra. Era dia de mercat.

Dos quarts de cinc de la tarda. Els infants jugaven a guerra quan de sobte, del cel, d’on vénen, diuen, els àngels i els ocells, queia un xàfec de foc, el cel era l’infern, l’ordre s’havia capgirat.

Tres hores com una eternitat i aquell joc s’extingia. Els infants ja no jugaven a guerra: la guerra els havia exterminat. Ara tothom pensava igual, perquè tots els cadàvers pensen el mateix. I així començava la gran uniformitat.

Mil sis-cents cinquanta-quatre morts i vuit-cents vuitanta-nou ferits. Quina gesta, senyors, quina gesta! Que el món prengui model, ja sap el que l’espera. ¿No habitaven als Andes, els còndors? ¿Per què escullen aquestes contrades?

I l’arbre allí, al bell mig, també nafrat, però dempeus. I encara no ha ressuscitat!

• Novel·la: El carrer estret, Josep pla.
• Assaig: Salvador Espriu vist per Baltasar Porcel a Grans catalans d'ara.
• Conte: Abiyoyo, explicat per Xesxo Boix (traducció i adapptació de Pete Seeger).

• Vídeo: Spot Estrella Damm FC Barcelona 2011.

Referències: 

http://parles.upf.edu/llocs/cr/catacd/desct.htm

Fer silenci.

Aquesta és la síntesis del capítol cinc titulat “Fer silenci” del llibre L’art de saber escoltar. Publicat l’any 2006 per Francesc Torralba.

Saber escoltar és un art i per dur-ho a terme és necessària la pràctica del silenci tan físic com de l’interior. El silenci exterior ens porta cap al silenci interior. No es tracta de callar sinó de fer silenci però és necessari saber que el silenci no és l’absència de paraules, sinó és una creació interior.

Quan és manté una conversa el receptor sovint al sentir les paraules, olors i gestos recorda altres experiències viscudes les quals provoquen la immersió en un mateix, i per tant fa que es perdi el fil de la conversa. 

D’aquesta manera ens adonem de que el més important és posar la ment en blanc (“tabula rasa”).

Així arribem a la conclusió de que per poder escoltar bé i donar-li el respecte que es mereix com a persona a l’emissor, cal centrar la ment en les paraules de l’altre i evitar la dispersió.

            "Hay personas silenciosas que son mucho más
 interesantes que los mejores oradores". Benjamin Disraeli. 

Un bon comunicador.

Avui a la classe de COED a partir d’un exercici hem citat els aspectes més importants que destaquem d’un bon comunicador com: la claredat, la proximitat, l’expressivitat, el coneixement del tema i la riquesa de lèxic, l’experiència...

Gracies a aquesta activitat hem après que és molt subjectiva la percepció de què és un bon comunicador. No és una ciència exacta sinó una ciència experimental. Un comunicador està molt condicionat per la seva personalitat.

El comunicadors més reconeguts solen ser els que tenen més presència en  l’àmbit dels mitjans de comunicació, encara que també en trobem en l’àmbit de l’oci, de l’escriptura...

Si volem ser bons comunicadors hem de posar atenció en els aspectes que van més enllà de la llengua.

Espero ser una bona comunicadora!

Sir Ken Robinson.

La professora de COED ens ha dit que visionem del Youtube 2 conferències de Sir Ken Robinson, sota el títol:

• Las escuelas matan la creatividad:

• A iniciar la revolución del aprendizaje: 

Un cop vistes, haviem d'elaborar un escrit, responent les qüestions següents:

o   Quin creieu que és l’èxit de les seves xerrades?

o   Creieu que improvitza? No porta cap mena de paper ni guió…

o   El seu discurs està estructurat?

Desprès de visualitzar les dues conferencies de Sir Ken Robinson he pogut apreciar com es dona una bona conferència. M`he fixat en que és molt important tenir una bona organització del discurs.

Ell l’estructura en un preludi on fa una introducció sobre l’explicació que farà. Tot seguit específica sobre el tema, del qual ha recollit tota la informació i ha organitzat adequadament les idees.

En aquesta part exposa les seves teories i les intercala amb exemplificacions normalment amb tocs d'humor que provoquen l'aplaudiment del públic o rialles.

Utilitza com a recurs les cites textuals, com per exemple de Jeremy Bentham ja Abraham Lincoln. Aquests materials de suport els ha preparat prèviament.

També he pogut apreciar la mímica facial i els gestos amb les mans que són importants per l'expressivitat i la interpretació. Mentre que manté les seves cames de peu en un punt fix la majoria del temps (no les creua per tenir un bon equilibri).

Pel que fa al to de veu és bastant regular durant tota la conferència i és molt clar, la seva vocalització és pronunciada. Parla de temes actuals i d'interès per a la població, és realista i es podria dir que mostra certa empatia amb el públic.

Finalitza la conferència esmentant les seves conclusions i propostes. Els resultats de les seves reflexions.

Sir Ken Robinson no s'improvisa, segurament ha assajat la conferència diverses vegades davant d'un mirall o algú de confiança. D'aquesta manera s'aconsegueix una major fluïdesa verbals.

  "Es un hombre elocuente el que puede tratar los temas de carácter humilde con
delicadeza; las cosas grandes, de manera impresionante, y las cosas moderadas, con templanza." Ciceron.

El llenguatge i les llengües.

Aquest és un exercici del crèdit COED en que hem de contestar les següents preguntes: Què és el llenguatge? i Què és la llengua? a partir d'un fragment extret del llibre Lingüística de TUSON, J (1984).

El llenguatge l'entenem com el mitjà d'expressió i de comunicació més extens que tenim els humans, però no és tan sols això.

Aquest està compost per la combinació de senyals organitzades en diversos nivells i provoca la creativitat. El llenguatge permet que els humans expressin verbalment un número il·limitat d'idees, sensacions, històries... i fa possible la parla desplaçada; fer referència a fets del passat.

Gràcies al llenguatge, les persones aconseguim organitzar el món, utilitzant-lo per mitjà d'expressions lingüístiques per designar les nostres percepcions a diferents graus d'abstracció. Per exemple, les anomenem coses, entitats, que poden ser grans o petites, fenòmens... A partir d'aquesta organització que fem de l'entorn ens podem comunicar, perquè tota expressió humana pot trobar la seva traducció al llenguatge.

La pràctica d'aquest mitjà és la responsable de que els homes tinguem la capacitat de pensar. 

El llenguatge és l'element bàsic de la memòria, el seu suport, encara que existeixen d'altres aportats a partir dels demès sentits com el de la vista, el del tacte, de l'olfacte... però cal dir que no tota expressió lingüística pot ser traduïda pel llenguatge dels signes, del visual... Això no és possible ja que pot variar el grau d'expressivitat i de precisió i també és perd l'espontaneïtat. 

El llenguatge no està emprat sempre per comunicar-nos amb altres persones, si no per manifestar el nostre estat d'ànim, per exemple amb paraulotes. També per fer discursos interns, l'autoexpressió, és a dir, conversar amb nosaltres mateixos.
La facultat o capacitat de parlar és innata però ha de ser desenvolupada. tots els infants al voltant dels 12-14 mesos desenvolupen el llenguatge i tots ho fan seguint el mateix procés.

La llengua és un sistema de signes orals, els sons i les paraules propi d'una comunitat. Sense comptar les persones amb algun problema de trastorn tots els humans utilitzen alguna per comunicar-se.  S'organitza a diferents nivells: el discurs, l'oració, el sintagma, el morfema i el fonema. 

Aquesta és essencial en la formació de l'identitat personal fent possible la permanència del relat de la nostra vida des del punt de vista individual i intransferible. 

D'altre banda part de la memòria col·lectiva d'un poble es conserva amb els mites, llegendes i històries per mitjà de la llengua tant oral com escrita d'una població. 

Gràcies a la llengua que actua com a suport desenvolupem els nostres pensaments.

Presentació

Hola, em dic Ana Vélez Gil i tinc 17 anys. Estic cursant el primer any com a estudiant de Grau superior d'Educació infantil a l'Universitat Ramon Llull, Blanquerna.

En aquest bloc penjaré noticies i treballs interessants, també els coneixements que aniré adquirint al llarg del curs.