El llenguatge i les llengües.

Aquest és un exercici del crèdit COED en que hem de contestar les següents preguntes: Què és el llenguatge? i Què és la llengua? a partir d'un fragment extret del llibre Lingüística de TUSON, J (1984).

El llenguatge l'entenem com el mitjà d'expressió i de comunicació més extens que tenim els humans, però no és tan sols això.

Aquest està compost per la combinació de senyals organitzades en diversos nivells i provoca la creativitat. El llenguatge permet que els humans expressin verbalment un número il·limitat d'idees, sensacions, històries... i fa possible la parla desplaçada; fer referència a fets del passat.

Gràcies al llenguatge, les persones aconseguim organitzar el món, utilitzant-lo per mitjà d'expressions lingüístiques per designar les nostres percepcions a diferents graus d'abstracció. Per exemple, les anomenem coses, entitats, que poden ser grans o petites, fenòmens... A partir d'aquesta organització que fem de l'entorn ens podem comunicar, perquè tota expressió humana pot trobar la seva traducció al llenguatge.

La pràctica d'aquest mitjà és la responsable de que els homes tinguem la capacitat de pensar. 

El llenguatge és l'element bàsic de la memòria, el seu suport, encara que existeixen d'altres aportats a partir dels demès sentits com el de la vista, el del tacte, de l'olfacte... però cal dir que no tota expressió lingüística pot ser traduïda pel llenguatge dels signes, del visual... Això no és possible ja que pot variar el grau d'expressivitat i de precisió i també és perd l'espontaneïtat. 

El llenguatge no està emprat sempre per comunicar-nos amb altres persones, si no per manifestar el nostre estat d'ànim, per exemple amb paraulotes. També per fer discursos interns, l'autoexpressió, és a dir, conversar amb nosaltres mateixos.
La facultat o capacitat de parlar és innata però ha de ser desenvolupada. tots els infants al voltant dels 12-14 mesos desenvolupen el llenguatge i tots ho fan seguint el mateix procés.

La llengua és un sistema de signes orals, els sons i les paraules propi d'una comunitat. Sense comptar les persones amb algun problema de trastorn tots els humans utilitzen alguna per comunicar-se.  S'organitza a diferents nivells: el discurs, l'oració, el sintagma, el morfema i el fonema. 

Aquesta és essencial en la formació de l'identitat personal fent possible la permanència del relat de la nostra vida des del punt de vista individual i intransferible. 

D'altre banda part de la memòria col·lectiva d'un poble es conserva amb els mites, llegendes i històries per mitjà de la llengua tant oral com escrita d'una població. 

Gràcies a la llengua que actua com a suport desenvolupem els nostres pensaments.